Fa deu dies que estic de nou en aquest país, no sense passar
les exigents vicissituds d'entrada. Amb tots els requisit en regla, vaig
iniciar la quarantena i després de la negativitat als tres dies, ja vaig poder
eixir a passejar pel camp i la ciutat.
Seguisc amb incertesa les notícies d'Espanya
referents a la cinquena ona de la pandèmia i la decisió britànica de suspendre
les restriccions. Com sempre, el temps jutjarà.
La gestió de la pandèmia per la classe política
sembla ocultar-se després dels bons resultats de la xifres de vacunació, fruit
de la col·laboració dels maltractats sanitaris. La joventut, a diferència de la
nostra època, pareix inclinada a les banalitats de les festes en reunions
arriscades.
El futur?. Esperar que la meua esposa torne al seu
país per a compartir les vacances ja que el nostre fill, amb una sola dosi de
vacunació, li serà difícil anar a Espanya i tornar. Buscarem, a les hores,
alternatives i tal vegada el nostre objectiu siga l'obtenció del títol de patró
d'embarcació.
Respecte a la pandèmia, demanar responsabilitat
per a evitar els contagis amb l'arma de l'EDUCACIÓ per a poder erradicar com
més prompte millor, "que llarg m'ho fieu...", una malaltia que, de
moment creix imparable i marcarà el futur d'aquest segle.